plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera plantes. Pere Formiguera

Plantes (2011)


PERE FORMIGUERA, SENSE INTERMEDIARIS


Aquest text no hauria de començar així, segurament no tindria ni de començar, no hauria d'existir, no cal parlar del que no existeix, del que no vol existir, del que gairebé no som capaços de veure o del que només se'ns apareix en l'escenari de la intuïció. Algú més llegit diria que la poesia seria el més adeqüat per a traduir aquestes imatges, utilitzant el recurs de "llegir una fotografia" o de "fotografiar un poema". Però les imatges que gràcies a Pere Formiguera es fan visibles estaven i estan en algun lloc, Formiguera només ens indica el camí, ens obre la porta, encén la llum i provoca la sensació que les estem veient! Semblen reals, d'una realitat carregada de discursos, de teories, però per un instant ens sentim humans, per un moment veiem alguna cosa! Acceptem per poder continuar que la poesia seria el més proper al que estem veient, però Formiguera supleix el poeta sense fer poesia, supleix al fotògraf sense fer fotografia, supleix el creador sense fer de déu, Formiguera se'ns presenta aquesta vegada sense intermediaris, sol, sense espai per a la nuesa, ni per les emocions, ni molt menys per l'atreviment d'assenyalar l'essencial. Formiguera estava o està en algun lloc que desconeixíem, que desconeixem, no cal preguntar-li d'on ve, com o per què ho ha fet, la seva resposta està aquí, la seva resposta elimina la pregunta, però el diàleg contínua, sense miracles, sense màgies, sense intermediaris, sol.


Fidel Balaguer

Text per al catàleg de l'exposició