capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera capses. Pere Formiguera

Capses (2006)

Pere Formiguera ha obert la caixa de Pandora. Es tracta de redissenyar una nova visió de la natura morta contemporani. (...) L'autor es llança com despistadament, com innocentment, a buscar les petjades, els rastres del viatger de a peu a través dels objectes simbòlics de la seva quotidianitat. (...) Les imatges de Pere Formiguera tenen el nas posada en l'herència d'un Joseph Cornell i provoquen les tres dimensions. Però aquestes màquines diabòliques de fer pensar contenen a més, artefactes trobats o retrobats, creadors de veritat artística. És aquí on apareix Duchamp. Per tant, l'orografia d'aquestes simfonies canta a la mort ia la vida al mateix temps i evidència com l'ésser desgasta les formes. Uns bodegons que treballen la matèria suposadament inert mentre la fan viva perquè la reivindiquen en el present.


Ricard Planas

Fragments del text del catàleg de l'exposició